Passejar pel Nepal en general sorprèn agradablement. Aquesta tarda, a Patan, la multitud ha començat a acorralar-nos. Files i files de persones arrambades a les parets, cobrint carrers i carreteres, dirigint-se a algun punt que desconeixíem. L'onada humana ens ha transportat a un petit altar on una nena mirava amb desdeny els fidels postrats als seus peus. Si bé el Nepal rendeix culte a déus, bodhisattvas, avatars i manifestacions espirituals que veiem representats en acolorides estàtues, imatges i quadros, el seu fervor no queda aquí. Els nepalesos també adoren una deessa vivent: Kumari Devi, una jove que viu al Kumari Ghar de Durbar Square, a Kàtmandu. @MORE@
Des de temps immemorials, la pràctica del culte a una noia prepuberal com a font de poder suprem ha estat un costum tant hinduista com budista. En l'actualitat, aquesta tradició continua a la majoria de llars, sobretot als Newari, i s'ha convertit en un pilar de les seves celebracions religioses en cada vihar (urbanització) i bahal (pati), incloent fins a l'últim racó dels poblats.
La tradició va començar quan la secta Vajrayana (també coneguda com a budisme tàntric) va establir el culte a una jove de la comunitat Sakya, com a divinitat vivent, i la seva selecció és un ritual tàntric molt elaborat. La primera prova consisteix a provar els seus trenta-dos atributs de perfecció, que inclouen el color dels seus ulls, la forma de les seves dents, el so de la seva veu o el seu horòscop. Les nenes Sakya més pobres, d'entre quatre i set anys, que passen aquesta fase són tancades en una habitació a les fosques en què hauran de fer front a una deessa. A l'habitació hi ha caps de búfal, ballarins disfressats de dimonis i sorolls tenebrosos que, en general, espanten les nenes. La deessa vivent serà aquella que no es deixi acovardir i continuï tranquil·la després de totes les proves. Ella serà la que tingui l'honor d'asseure's al pedestal de la deessa vivent. Llavors, com en una prova similar a la que ha de passar el dalai-lama, Kumari haurà d'escollir les robes i complements que la seva predecessora va utilitzar.
Aquesta deessa viu a Kumari Ghar, una casa amb talles manuals a les parets, on porta a terme els seus rituals diaris. Durant la seva estada a la casa, Guthi Sansthan, el fons de fideïcomís del Govern, cobreix les seves despeses i els dels seus cuidadors completament. No obstant, la vida de luxe arriba al final amb la seva primera menstruació; si no té la mala sort que una esgarrinxada al seu cos sagni i invalidi el seu estatus de deessa abans. Quan qualsevol d'aquestes dues opcions té lloc, la nena reprèn el seu estatus de mortal i comença la recerca de la nova Kumari.
Encara que sembli que rebre l'honor de ser proclamada una Kumari només pugui portar avantatges, en la vida d'adulta les tornes canvien i es diu que contraure matrimoni amb una porta mala sort. De manera que, en general, procedent ja d'una família molt pobra, de manera que un matrimoni de conveniència ja és difícil de concertar, moltes d'elles es veuen condemnades a una vida solitària.
La Kumari d'avui és molt jove. Sembla avorrida. Observa el seu públic amb uns ulls grans, delineats amb perfilador negre. Segurament sap que al setembre serà engalanada amb les seves millors joies i recorrerà el Kàtmandu vell en un carro tirat per tres cavalls, acompanyada per Ganesh i Bhairava, durant tres dies. Milers de nepalesos pelegrinaran al Durbar Square de Kàtmandu per rendir-li homenatge i tindrà el deure de beneir el primer ministre (abans l'honor requeia en el monarca del moment), tal com mana la tradició que el primer rei Shah, que va annexar la Kàtmandu d'avui el 1768, va establir.